• Inici
• Presentació
• [es]

• Funcions
• Història de la institució
• Fons documental
• Biblioteca
• Hemeroteca
• Arxiu fotogràfic
• Fons audiovisuals
• Fons gràfics i cartogràfics
• Arxiu històric
• Arxius administratius
• Transferències de documentació a l'Arxiu General
• Eliminació de documents
• Taules d'eliminació de documentació

Història de la institució

Les diferents sèries documentals que guarda l'Arxiu s'inicien, a l'igual que la institució, l'any 1812, amb els documents gestionats pels delegats del Principat de Catalunya a les Corts de Cadis, d'on neixen els governs provincials que exerceixen totes i cada una de les diputacions de l'Estat. Guardem relligats els comunicats tramesos entre els diputats del Principat, on es reflecteixen les dificultats que van haver de superar per reunir-se, a causa de la ocupació de la ciutat de Barcelona pels exèrcits de Napoleó. Així doncs, tenim uns inicis de Diputació itinerant entre Manresa i Vic. L'acta de constitució de la Corporació és del 30 de novembre de 1812. La durada fou breu, ja que amb la restauració de la monarquia absoluta en la persona de Ferran VII, el 4 de maig del 1814, es va suprimir la Constitució, nascuda en un clima polític lliberal, i, amb ella, les diputacions.

El 17 de març de 1820 s'inicia l'anomenat Trienni Lliberal (1820-1823), amb el qual es restaura la Constitució i amb ella les diputacions. L'acta de constitució és de 30 de maig de 1820. En aquesta curta etapa es va porta a terme la divisió territorial de Felipe Bauzá que parteix Catalunya en quatre províncies, divisió que es va anar modificant fins a la concreció definitiva de Javier de Burgos del 1833.

Darrere l'etapa absolutista, l'any 1834, amb la regència de Maria Cristina, es consoliden els lliberals en el poder i es desmantellen les institucions de l'antic règim, es restaura la Constitució i s'aboleixen les Juntes. La Llei de diputacions (1835) n'estableix la composició i en fixa les atribucions que els corresponen, que es resumeix en: la recaptació de contribucions, els repartiments per cobrir les despeses del pressupost, les quintes i el sorteig del mossos, el control dels pressupostos municipals, la formació i el manteniment de la Milícia Nacional, el foment de les obres públiques, la instrucció pública, la beneficència i la sanitat.

Després d'un període de bullangues i revoltes, el 26 de gener de 1836 neix una Diputació de Barcelona que no es pot dissociar de la lluita per assolir unes institucions representatives a escala nacional, provincial i local, i que haurà de superar les Guerres Carlines i, anys més tard, les revoltes de 1868 i les obreres dels segles XIX i XX.

El president de la Diputació fou sempre el cap polític, que coincidí amb la persona del Governador Civil o Militar, segons ho requeria l'Estat de la Província, i no fou fins al gener de 1874 que s'elegí el primer president, Salvador Maluquer i Aytés, d'entre els diputats representants dels 15 districtes electorals.

Un dels períodes més importants i fructífers de la Diputació de Barcelona és l'etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). Per Reial Decret de 18 de desembre de 1913, s'autoritza a les diputacions a mancomunar-se per a fins administratius, com a resposta a una llarga reivindicació històrica dels catalans a fi de federar les quatre províncies.

La Mancomunitat presidida per Enric Prat de la Riba va fundar i consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran. Va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per al desenvolupament de la indústria, alhora que va crear una sèrie d'infraestructures de camins, obres hidràuliques, telèfons, ferrocarrils, etc. I va emprendre iniciatives per a la millora de la sanitat, la beneficència i per augmentar els rendiments agrícoles i forestals, amb la introducció de millores tecnològiques, tant de serveis com de formació professional. Malauradament, la dictadura del general Primo de Rivera va paralitzar l'expansió cultural i creativa endegada en aquests anys.

L'any 1931, en restablir-se la Generalitat de Catalunya, va desaparèixer la Diputació, i no fou fins al gener de 1939, al final de la Guerra Civil, que es creà la Comissió Gestora, sotmesa a l'autoritat de la dictadura i tutelada pels governadors civils. L'any 1949 es va tornar a establir la Diputació com a tal, però sempre sota la autoritat governativa i amb atribucions molt minses. Aquesta situació es va allargar fins al final de la dictadura, amb un o altre intent de catalanització i democratització als darrers anys.

Amb les primeres eleccions democràtiques, la Diputació va renéixer com a entitat supramunicipal, amb diputats elegits per sufragi universal pels seus districtes electorals, i amb uns objectius clars de cooperació estreta amb els ajuntaments formant una àmplia Xarxa de Municipis.