
Aquesta setmana ha mort Wislawa Szymborska la poeta més coneguda de Polònia que va haver d'esperar fins a la concessió del Nobel el 1996 perquè la seva obra arribés a la resta del món. Szymborska va destacar per una poesia plena d'humor i pel seu hàbil joc de paraules, present des del seu primer poema, Buscant una paraula, publicat en un diari el 1945. Durant la invasió nazi del 1939 va ser obligada a fer treballs forçats a les línies fèrries, cosa que no va impedir que continués els seus estudis en centres il·legals durant el període de guerra. Posteriorment cursaria Literatura i Sociologia a la Universitat de Cracòvia, on va residir fins a la seva mort.
Wislawa Szymborska va publicar més de 20 volums de poesia, entre ells Vista des d'un gra de sorra, , La gent en un pont, i Sons, sensacions i pensaments. Els seus poemes van inspirar generacions de polonesos, i per exemple Amor a primera vista, va servir al director de cine Krzysztof Kieslowski com a arrencada per a la seva pel·lícula Vermell, . Deixa un llegat d'una vintena de poemaris en què hi aboca reflexions filosòfiques sobre les principals qüestions morals de la nostra època: la memòria, la bellesa, la condició humana, l'odi, el terror, veritables tractats metafísics amb una emprenta d'ironia, humor i lirisme.
Més informació
Premi Nobel de Literatura 1996
Selecció de poemes

El pintor, escultor i teòric de l'art Antoni Tàpies Barcelona 1923) ha estat un dels mestres de l'art d'avantguarda del segle XX amb el seu estil propi, matèric per l'ús d'elements de deixalla, però molt espiritual perquè va transcendir el suport de l'obra per aprofundir en la imbricada condició humana.
La seva gran aportació es va veure premiada amb gairebé mig centenar de guardons, entre els quals el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), la Picasso de la Unesco (1993), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1995), el Velázquez d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura (2003) i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística del Japó.
De formació autodidacta, la seva predisposició es veu accentuada per la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, durant la qual inicia els seus temptejos artístics. Progressivament Tàpies es dedica amb major intensitat al dibuix i la pintura, i acaba deixant els seus estudis de Dret per dedicar-se plenament a la seva passió. En la dècada dels quaranta ja exposa les obres, que destaquen en la panoràmica artística del moment. L'obra d'Antoni Tàpies sempre va ser permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. A la fi dels anys seixanta i principis dels setanta, el seu compromís polític contra la dictadura s'intensifica, i les obres d'aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i protesta.
Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies va desplegar des de 1947 una intensa activitat en el camp de l'obra gràfica. També va desenvolupar una tasca d'assagista, algunes traduïdes a diferents idiomes: La pràctica de l'art (1971), L'art contra l'estètica (1977), Memòria personal (1983), La realitat com a art. Per un art modern i progressista (1989), L'art i els seus llocs (1999) i Valor de l'art (2001).
Tàpies va aconseguir allò que tant anhelen els artistes de qualsevol disciplina, crear un estil propi. Tapies ho va aconseguir dins de l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinava la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte i ple de simbolisme.
Més informació
Fundació Antoni Tàpies
La Vanguardia
Accessibilitat | Ajuda | Avís legal | Contacte
Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona Tel. 934 022 222