| | | |

• Inici
• Catàleg col·lectiu
• Enllaços
• Participació
• Notí­cies
• Publicacions
• Agenda

• Àrea de Cultura
• Treball en xarxa
• Biblioteques
• Biblioteca electrònica
• Gestions en línia
• Agenda

Estiu 2010

Recomanacions de novel·la

Diferents propostes de lectura del gènere de novel·la i narrativa per a aquests dies d'estiu, ja sigui per a regalar o regalar-vos!

---

Grau, Isidre. La bellesa del diable. Barcelona: Columna, 2010

Quantes vides haurem de viure per saber que no ens estem enganyant?. És la pregunta que es fa en Tomàs mentre repassa el darrer episodi viscut amb la Glòria, la dona amb qui anys enrere va compartir una relació destructiva, i que fa poc més d'una setmana ha reaparegut a la seva vida de manera inquietant. Des del dolor i la perplexitat, en Tomàs desgrana no tan sols aquesta turmentosa setmana sinó també l'arrel d'una passió destinada al fracàs: ell, fill de la burgesia de l'Eixample i pintor en decadència autoexiliat a un pis del Carmel; ella, una dona tan lliure com inestable, criada al Raval en un entorn conflictiu. Una història que planteja la superació dels inferns personals i els límits de la redempció. És possible tancar la porta al passat i que no torni mai més?

Capdevila, Llorenç. Sota la pell. Barcelona: Proa, 2010.

Sota la pell és una novel·la negra i d'introspecció psicològica que està inspirada en un cas real: l'any 2005, a l'Eix Transversal, va ser trobada morta una prostituta –encara avui no identificada- amb un peculiar tatuatge eròtic. Casualment, o no, el dibuix coincidia amb el del cadàver d'un home assassinat a Darnius un parell d'anys enrere. A partir d'aquí, la novel·la desplega simultàniament dues històries: la de Pau Perellós, un escriptor que acaba de ser abandonat per la dona, i la de Paula Galkiewick, una prostituta polonesa que coneix a peu de carretera. La desaparició de la Paula portarà el Pau a recórrer els baixos fons, en un viatge a l'infern que l'ajudarà a superar la seva crisi creativa i sentimental.

Cardona, Marta. Fora de lloc. Barcelona: angle, 2010.

Som al final dels anys cinquanta. Carregada de somnis i esperances, molt enamorada, la Maria es casa amb en Jaume. Als pocs dies emigren a Anglaterra contractats com a servei domèstic: ella d'assistenta, ell de xofer i mecànic. Comença així una lluita esgotadora per assolir l'estabilitat econòmica, familiar i sentimental.
Hauran de canviar de feina i de condicions de vida. Hauran d'adaptar-se a una societat estricta i distant, trampejant l'enyorança de tornar a Catalunya. Hauran de prosperar mentre la família creix amb fills i més fills. No serà fàcil per a la Maria acostar-se als seus somnis, ja que en Jaume pensa només en cotxes i en altres plaers. I ella haurà de dur, sola, abandonada, tot el pes de la família, sobrevivint en un país estrany, sense ajudes, contra tot i contra tots. Fora de lloc.

Cortadellas, Xavier. La terra blanca. Barcelona: Columna, 2010

Un pare que persegueix la seva única filla en un dels racons més apartats de les Gavarres. Una dona que l'ha traït. Una padrina que calla. Ningú no pot fugir mai del que ha fet. Tampoc la gent del mas Cort. La neu comença a caure sobre les muntanyes de les Gavarres com si el cel volgués tapar senyals i ferides. Però la terra, quan es torna blanca, ho serva i ho marca tot. No hi ha cap secret que no deixi rastre.
Dur i sense compassió, Xavier Cortadellas narra una història d'un món aïllat, amb uns personatges que s'enfonsen en les seves pors i en els seus desitjos.

Moliner, Empar. No hi ha terceres persones. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.

Cronista aplaudida de les nicieses de la vida moderna, Empar Moliner ha anat bastint una obra narrativa hilarant en què els tics i les manies són sacsats en una coctelera amb gel picat, una mica d'angostura i alcohol blanc molt sec. Guspirejants, hilarants i tristíssims, els relats que ens ofereix en aquesta nova entrega passen revista a la vida privada i les catàstrofes a punt d'esclatar que l'amenacen.

Aramburu, Fernando. Viaje con Clara por Alemania. Barcelona: Tusquets, 2010.

Clara, que ha rebut l'encàrrec d'escriure una guia personal d'Alemanya, convenç la seva parella per prendre's un període sabàtic i viatjar junts pel nord del país. Per a ella significa l'oportunitat de rematar una obra inspirada. Per a ell, en canvi, un estranger que porta pocs anys al país, serà ocasió d'unes vacances agradables, amb el sol inconvenient de visitar museus ... o llibreries on preguntar pel llibre publicat de la seva dona. Però per més que el recorregut i les activitats estiguin organitzades de manera germànica, de seguida sorgeixen problemes: menors alguns, com les migranyes d'ella o les seves crisis d'inspiració, que obliguen a Clara a quedar a l'hotel i a ell a realitzar el corresponent reportatge; altres més greus, com la irrupció de la família alemanya, o d'alguns amics d'un ecologisme radical, que proporcionaran al viatge els seus moments més hilarants i més entendridors. La clau, com ja ha descobert el lector, és que estem llegint la crònica que ell, que no és escriptor, es veu obligat a redactar per recollir tot allò que la guia de la seva dona ha obviat.

Llop, José Carlos. En la ciudad sumergida. Barcelona: RBA, 2010.

Cetarti està enfonsat en el no res. Sense feina ni propòsit, passa els seus dies tancat veient la televisió i fumant porros fins que un desconegut li informa que la seva mare i el seu germà han estat assassinats a trets. Viatja a Lapachito, el derruït poble on vivia la seva mare, per fer-se càrrec dels cadàvers. Allà, coneix Duarte, antic militar, marmessor i amic de l'assassí de la seva mare, i a Danielito. El camí de Cetarti inclourà els nyaps il legals per cobrar una assegurança i la nebulosa complicitat en els foscos negocis de Duarte.
És una novel·la poderosa, sense reflexions psicològiques ni massa dades concretes del perquè de l'anestèsia emocional dels seus protagonistes, que recorda el territori d'algunes pel·lícules dels germans Coen. Està construïda des del relat de les accions d'aquests outsiders gairebé absoluts, sense gestos generacionals ni discursos ètics o polítics sobre la tortura, el crim, la culpa, el buit existencial o la història recent del país. I, tanmateix, aquests temes afloren a la trama, colpejant la narració com xoquen els insectes contra el parabrises dels cotxes que condueixen Cetarti, Duarte i Danielito en els seus viatges al no res.

Saccomanno, Guillermo. El oficinista. Barcelona: Seix Barral, 2010.

Homes i dones completament normals avancen cada dia cap a la seva taula en una ciutat arrasada per atemptats guerrillers, amenaçada per hordes de famolencs, nens assassins i gossos clonats, vigilada per helicòpters amb artilleria i batejada amb pluja àcida. Entre ells, un oficinista disposat a la humiliació per tal de conservar el seu lloc ... fins que s'enamora i es permet somiar amb ser un altre. De quina abjecció és capaç un home per aferrar-se a un somni?

El oficinista explica una història que va passar ahir, però que encara no ha passat i, tot i així transcorre ara. No és que el futur estigui a prop, és que potser ja ha passat. I nosaltres no ens hem adonat, ocupats com estàvem a tenir cura d’una feina, un sou, una aparença. Aquesta novel·la tanca una antiutopia, un món Ballard, però també Dostoievski.

Premi Biblioteca Breve 2010

Soler, Antonio. Lausana. Barcelona: Mondadori, 2010.


Una dona viatja de Ginebra a Lausana per visitar el seu fill. A l'altre costat de la finestreta del tren, els records de la seva vida llisquen inexorablement per la superfície del llac. Malgrat el pas del temps, alguns records conserven intacta la seva capacitat de danyar. Com l'instant en què vam començar a perdre la persona que volem. O el dia heroic i ridícul en què vam decidir guardar silenci i resistir, esperant que passi alguna cosa miraculosa que ens impedeixi convertir-nos en espectadors de la nostra pròpia existència. Sempre amb la por de trencar la delicada superfície de vidre sobre la qual es construeixen les històries d'amor.
Considerat un dels escriptors més sòlids del panorama literari actual, Antonio Soler torna amb aquesta novel·la sobre el pas del temps, el destí i el paper de la memòria.

Vila-Matas, Enrique. Dublinesca. Barcelona: Seix Barral, 2010.

Samuel Riba es considera l'últim editor literari i se sent enfonsat des que es va retirar. Un dia, té un somni premonitori que li indica clarament que el sentit de la seva vida passa per Dublín. Convenç llavors a uns amics per anar al Bloomsday i recórrer junts el cor mateix de l’Ulisses de James Joyce.

Riba oculta als seus companys dues qüestions que li obsessionen: saber si existeix l'escriptor genial que no va poder descobrir quan era editor i celebrar un estrany funeral per l’era de la impremta, agonitzant ja per la imminència d'un món seduït per la bogeria de l’era digital. Dublín sembla tenir la clau per a la resolució de les seves inquietuds.

Boira i misteri. Fantasmes i un sorprenent humor. Enrique Vila-Matas torna amb una novel·la que parodia l’apocalíptic alhora que reflexiona sobre la fi d'una època de la literatura. Una novel·la enlluernadora, oberta a les més diverses lectures, un veritable regal poblat de sorpreses. Simplement genial.

Dragomán, György. El Rei blanc. Barcelona : La Magrana, 2010. El Rey blanco. Barcelona: La Magrana, 2010.

Situada en una dictadura de l'Est d'Europa sense nom (basada en la Romania dels anys vuitanta, on Dragomán va passar la infantesa), El rei blanc està narrada de forma trepidant pel Djata, un noi d'11 anys el pare del qual ha estat enviat a un camp de treball per a dissidents. Cada capítol conté una història completa que retrata una adolescència tan corrent -futbol, baralles a cops de puny, proeses puerils, partides d'escacs...- i, atesa l'absència del pare i les absurditats
contradictòries de la societat que el rodeja, surrealment divertida i profundament trista. Al rerefons de les històries del Djata subjau la història real: la recerca de la mare del noi per aconseguir fer tornar el seu marit. Així, comprenem les implicacions de la seva situació abans que ho faci el Djata, però fins i tot quan comença a arribar a l'edat adulta, descobrim que ell té la pell massa endurida com per sentir pena per si mateix.

Irving, John. L'última nit a Twisted River. Barcelona: Edicions 62, 2010. La última noche en Twisted River. Barcelona: Tusquets, 2010.

En una remota explotació forestal del nord de New Hampshire, un inquiet noi de dotze anys confon la nòvia del policia local amb un ós, amb conseqüències tràgiques. Aquest és el punt d'arrencada d'una llarga fugida per tot el país en la qual el noi i el seu pare es veuen sotmesos a l'odi mortal del policia i a la seva implacable persecució.
Amb un to amarat d'emotivitat, que no exclou moments d'humor, aventures, màgia i realisme, John Irving recrea la peculiar vida com a fugitius de pare i fill durant cinc dècades. Mentre el pare treballa de cuiner aquí i allà, el noi creix, va a la universitat, coneix l'amor i el desamor, l'èxit majúscul i el terrible infortuni. Dels vells temps només els quedarà el record de la vella cabana prop del riu i la fidel amistat d'un valent llenyataire d'abraonades conviccions llibertàries.

Lahiri, Jhumpa. Una terra estranya. Barcelona: Ara Llibres, 2010

Els contes de l'escriptora angloíndia Jhumpa Lahiri són petites peces de vida, històries delicades que en submergeixen en l'existència d'uns homes i dones confosos, espantats, perplexos davant d'una realitat que se'ls escapa.

Els personatges de Jhumpa Lahiri viuen entre dos móns: l'Índia de la seva infantesa i els Estats Units de la seva vida adulta. Lluiten per trobar el seu lloc, mentre conviuen amb pares, fills i amants que els empenyen en direccions contràries. Sempre en trànsit, la idea de la pertinença a un únic lloc sembla un somni llunyà.

Una terra estranya ens descobreix que tots som una mica com els personatges de Jhumpa Lahiri, buscant l'equilibri entre la càrrega del passat i la lluita per un futur incert, aprenent a construir la nostra llar en el camí, en el trànsit entre els nostres jos.

Strout, Elizabeth. Olive Kitteridge. Barcelona: Edicions de 1984, 2010. Barcelona: El Aleph, 2010. /
Strout, Elizabeth. Olive Kitteridge Strout. London: Pocket Star, 2008.

Tot aprofundint en el sentit de la vida i en el coneixement de si mateixa, l'Olive Kitteridge desgrana l'espès i el menut de la condició humana. Mestra d’escola jubilada, observa en la proximitat i en la distància els canvis, petits i grans, els tràngols dolorosos i les alegries més íntimes que es produeixen dins seu i en els habitants del petit poblet on ha viscut trenta anys de la seva vida.

Amb Olive Kitteridge, guardonada amb el premi Pulitzer 2009 a la millor novel·la, Elizabeth Strout, que basteix les seves històries d'una fina ironia, de moments sorprenents i d'emoció intensa, destaca el camí d'’una dona que transita per la soledat i la pèrdua, i la fortalesa que això exigeix.

Verghese, Abraham. Hijos del ancho mundo. Barcelona: Salamandra, 2010.

Mentre l'Índia celebra la independència, l'abadessa d'un convent de carmelites a Madràs fa realitat un dels seus somnis: enviar a l'Àfrica dues joves monges infermeres. Set anys més tard, al modest hospital Missing d'Adis Abeba neixen dos homes bessons, Marion i Shiva Stone.
Els primers anys dels germans Stone transcorreran al feliç microcosmos de l'hospital missioner. Amb el pas del temps, però, aquest món tancat i protegit en el qual Marion i Shiva comparteixen la seva passió per la medicina s'esquerda davant la pressió dels esdeveniments que sacsegen Etiòpia i que arrossegaran als germans Stone per camins diferents, posant a prova la seva indestructible amistat.
Dotat de les virtuts dels grans novel.listes del segle XIX, el metge i escriptor Abraham Verghese-d'origen indi i criat a Etiòpia-, ha escrit una història apassionant que segueix els seus protagonistes a través de l'Índia, Àfrica i Amèrica al llarg de cinc dècades, creant així un gran fresc d'un país desconegut per la majoria.

Tanmateix podeu consultar altres propostes:

• Guies de lectura realitzades per les biblioteques [buscador]
• Darreres novetats arribades a les biblioteques

anar a inici de pàgina