| | | |

• Inici
• Catàleg col·lectiu
• Enllaços
• Participació
• Notí­cies
• Publicacions
• Agenda

• Àrea de Cultura
• Treball en xarxa
• Biblioteques
• Biblioteca electrònica
• Gestions en línia
• Agenda

Sant Jordi 2009
Recomanacions de novel·la per a adults

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona us fa aquesta interessant proposta de novel·la per a llegir durant aquests dies de Sant Jordi.

Per saber a quines biblioteques podeu localitzar els llibres recomanats, feu click a sobre de la referència bibliogràfica. En cas que estiguin prestats podeu fer la reserva de l'exemplar.

---

Sílvia, Alcántara Rebolleda. Olor de colònia . Barcelona: Edicions de 1984, 2009

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Lluís Anton Baulenes. El nas de Mussolini . Barcelona: Proa, 2009

Una jove revolucionària té la missió d'assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espera l'ordre d'executar l'atemptat, s'amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l'ordre no acaba d'arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força s'aferra als ideals com a mecanisme de supervivència. Al poble hi coneix una noia independent d'esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid. Amb un ofici exquisit, a partir de l'angoixa d'una espera que sembla que no té fi, Lluís-Anton Baulenas aconsegueix de bastir una trama argumental suggeridora, plena d'intriga i de tensió narrativa, situada en una època en què, amb els sòviets al poder, per primer cop, la utopia es podia fer realitat.
Premi Sant Jordi

Gaspar Hernàndez. El silenci. Barcelona: Destino, 2009

Un periodista de ràdio establert a Barcelona rep una inesperada petició d'una amiga que és professora de meditació i viu a Formentera. Ella pateix un tumor cerebral, i li proposa que l'ajudi en un exercici per curar-se de la seva malaltia, el qual consistiria que ell la vetllés al llarg d'una nit en què estaria adormida amb un somnífer. Al llarg d'aquest temps, el protagonista i narrador hauria de dur a terme un monòleg en què la seva veu assolís una vibració especial, i que clouria amb un controvertit "acte final". Malgrat els seus dubtes, ell es disposa a ajudar-la. Obra que combina ficció i fets reals, aquesta original novel·la aborda el debat sobre la polèmica autocuració que proposa la medicina alternativa, la qual té els seus fonaments en l'autoajuda.
Premi Josep Pla 2009.

Joan Francesc Mira. El professor d'història . Barcelona: Proa, 2008

Un professor d'història contemporània decideix avançar pel seu compte la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. La seva darrera classe, just després de l'incident, es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història. Els mesos següents, poc habituat als problemes i realitats del present, haurà d'abandonar el barri on viu al centre de València, estrenar un pis nou a la zona més moderna de la ciutat, ocupar-se de l'esposa malalta, assimilar la presència d'una jove acompanyant, Margareta, i intentar transformar-se ell mateix dins un entorn hostil i incomprensible. Entendre el seu propi passat i un món sobre el qual medita incessantment, només seria possible amb un pacte imaginari amb Llucifer. O a través de l'amor, que tot ho mou. El llibre tanca la trilogia sobre València després d'Els treballs perduts i Purgatori.

Carme Riera. Amb ulls americans . Barcelona: Proa, 2009.

Quina mena de gent som?, es demanava Gaziel a començaments del segle XX. Com ens veuen ara des de fora? A partir de l'experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George Mac Gregor va topar per atzar amb un seguici de l'alcalde de Barcelona que s'havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies a les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d'una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerefons de corrupció.

Partes de guerra . Barcelona: RBA, 2009

Des que es va produir la sublevació militar de juliol del 36 han estat molts els escriptors que han tingut a la guerra civil com a font d'inspiració. Tanmateix, no existeix una novel·la "definitiva" sobre la guerra. Aquest llibre aspira a ser una novel·la col·lectiva sobre la guerra que ens expliqui, entre tots els relats, el que va ser aquell conflicte. Hi ha contes del front i la rereguarda, del camp i la ciutat, de la zona nacional i la republicana, de diferents regions i cultures d'Espanya, etcètera. Els relats estan ordenats cronològicament segons l'acció que transcorre en cadascun d'ells, de manera que el lector podrà seguir l'evolució del conflicte des de l'esclat de la guerra fins a la definitiva derrota republicana.

Kiko Amat. Rompepistas . Barcelona: Anagrama, 2009

És l'estiu de 1987, i per Rompepistas, un punk miop i desmanegat de disset anys nascut a l'extraradi de Barcelona, el que importa és la Generation X, els Clash, els Jam i el seu propi grup, Las Duelistas. Els seus amics són els nois sense modals i sense futur, sense res a perdre. I l'univers de Rompepistas sembla a punt d'esclatar. Plena de puntades i cops de puny, punk rock i reggae, i la desesperació callada del cinturó industrial barceloní, Rompepistas és una emocionant novel·la d'iniciació, que narra amb intensitat i gran sentit de l'humor el pas de l'adolescència a la primera joventut . Escrita amb una profunda sensibilitat, ritme i amb l'exacta barreja de misantropia i ingenuïtat, aquesta novel·la explora l'amistat i la culpa, els llaços de sang, les promeses trencades i la redempció del ball, i desgrana les pors i avatars de la pèrdua de la innocència.

Eduardo Lago. Ladrón de mapas. Barcelona: Destino, 2008

Un escriptor llança a l'anonimat de la xarxa uns contes en els quals proposa un singular pacte de lectura. La jove Sophie accepta el repte i els relats, enviats per correu electrònic, es despleguen davant dels seus ulls com mapes misteriosos, iniciant així un viatge que li permetrà arribar al cor de les tenebres d'on sorgeixen les històries que donen forma a les nostres vides. De la mà de cineastes com Visconti i Orson Welles o escriptors com ara Conrad, Kipling i Joyce, alguns dels quals apareixen com a narradors o personatges dels relats que integren Ladrón de mapas, Eduardo Lago proposa als seus lectors un vertiginós itinerari en el qual vida i literatura es barregen sense parar. Àfrica, l'Índia, o Rússia; París, Trieste o Nova York són algunes de les escales d'un llibre, la cartografia és un compendi exemplar de l'art d'explicar històries, des dels modes característics de la fabulació oral fins les webstories que apareixen penjades a l'espai virtual, passant per les cròniques negres que recullen diàriament els diaris. Molt més que un simple llibre de relats, Ladrón de mapas confirma de manera irrefutable que estem davant d'un narrador de primer ordre.

Eusebio Lahoz. Los Baldrich . Madrid: Alfaguara, 2009

Des de molt jove, Jenaro Baldrich té clars els seus objectius: formar una família, fundar un negoci en la malmesa Barcelona de postguerra i arribar al més amunt possible. Res impedirà que es dediqui a la conquesta dels seus ideals, encara que en el camí oblidi el somni d'un clan unit i ben assentat. Aquesta és la crònica d'una ambició, la història d'un home capaç de tot menys de trair-se a si mateix. El retrat precís d'una família benestant. Els fills hauran de fugir d'una llar opressiva abans que el noble llinatge Baldrich acabi amb ells. La cobdícia i la incomunicació, però també la generositat, l'amor i la luxúria donen cos a aquesta fascinant novel·la d'Eusebio Lahoz. Un relat agredolç de l'Espanya del darrer segle que té el mestratge de les grans sagues clàssiques.

Félix J. Palma. El mapa del tiempo. Madrid: Algaida, 2009

Londres, 1896. Molts invents fan creure a l'home que la ciència és capaç d'aconseguir l'impossible. I els seus èxits semblen no tenir límits, com demostra l'aparició de l'empresa de Viatges Temporals Murray, que obre les seves portes disposada a fer realitat el somni més cobejat de la humanitat: viatjar en el temps. De sobte, l'home del segle XIX té la possibilitat de viatjar a l'any 2000, com fa Claire Haggerty, que viurà una història d'amor amb un home del futur. Però no tots volen veure el demà. Andrew Harrington pretén viatjar al passat, a 1888, per salvar la seva estimada de les urpes de Jack l'Esbudellador. Però, què passa si canviem el passat? Pot reescriure la història? Félix J. Palma planteja aquestes preguntes a El mapa del tiempo, amb la qual va obtenir el premi Ateneo de Sevilla de novel·la. Tot barrejant personatges ficticis amb personatges reals, Palma teixeix una fantasia històrica tan imaginativa com trepidant, una història plena d'amor i d'aventura que ret un homenatge als inicis de la ciència ficció.

Steven Galloway. El violoncel·lista de Sarajevo. Barcelona: Empúries, 2008.

Quan un obús cau sobre un forn i mata vint-i-dues persones davant seu, el violoncel·lista pren una decisió que marcarà per sempre la seva vida i la de la ciutat en guerra: durant vint-i-dos dies tocarà, al cràter que ha deixat el morter, l'Adagio d'Albinoni en memòria de les vint-i-dues víctimes. En una celebració de la vida enmig de la tragèdia, El violoncel·lista de Sarajevo recorre les vides encreuades de personatges que, com aquest músic singular, busquen desesperadament una manera de sobreviure amb dignitat als desastres deshumanitzants de la guerra

Amos Tutuola. El bevedor de vi de palma . Barcelona: Laertes, 2009

En el curs del viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor d'una selva africana plena a vessar de fantasmes, monstres i "éssers curiosos", l'heroi i l'heroïna d'El bevedor de vi de palma s'enfronten a proves a través de les quals defineixen la pròpia identitat i assoleixen els valors humans, culturals i cívics de l'africanitat. El bevedor de vi de palma, acollida per Dylan Thomas com una "formidable història diabòlica", va irrompre a la literatura mundial amb la frescor i la potència d'una obra mestra fundacional, perquè amb ella naixia la narrativa negroafricana postcolonial. Amos Tutuola va néixer a Abeokuta (Nigèria), de pare i mare iorubes. Va exercir, abans que la d'escriptor, la professió de ferrer, molt connectada amb residus de cultes animistes. I l'animisme i l'humorisme figuren entre els pilars de la seva narrativa.

---

Tanmateix podeu consultar altres propostes:

• Guies de lectura realitzades per les biblioteques [buscador]
• Darreres novetats arribades a les biblioteques

anar a inici de pàgina