• Inici

• Àrea de Cultura
• Què és l'ODA
• Anem al Teatre
• Tallers de teatre als instituts
• Arts visuals
  • Projectes ODA
  • ODArt: Agenda d'arts visuals
  • Suport a exposicions municipals
  • Artwork'09
• Circuit d'espectacles professionals
• Documents i normativa

INTENSITIES. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical

Presentació

"Avui, i amb l'ajut dels nostres amics de França, Itàlia i Rússia, publiquem aquest petit quadern que ha de detallar l'activitat d'aquest cabaret l'objectiu del qual és recordar que més enllà de la guerra i les pàtries, hi ha homes independents que viuen uns altres ideals."

D'aquesta manera presentava Hugo Ball les activitats de dadà al Cabaret Voltaire de Zuric. Allà, un grup d'artistes, músics, literats i intel·lectuals van escapar de la Primera Guerra Mundial per mostrar el seu rebuig a la societat i la seva oposició a les discussions polítiques i nacionalistes en què es van alinear d'altres artistes. El soroll, la negació i el qüestionament de tots els valors socials convencionals, l'esperit rebel i inconformista que van generar les seves activitats (ja fos poesia, art o teatre) ha recorregut el segle XX fins als nostres dies, travessant propostes de músics, artistes i intel·lectuals.

Malcolm McLaren, promotor d'un dels primers grups punk, els Sex Pistols, a Londres el 1976, rescatava les propostes de negació i de qüestionament de la societat que havia vist una dècada abans a París, de mans dels situacionistes. Una actitud que Guy Debord, principal impulsor del situacionisme, recollia del dadà. També Andy Warhol als anys seixanta a Nova York recuperava aquella intensitat creativa a The Factory. Allà es donaven cita artistes, cineastes o músics i des d'allà es va convertir en promotor de The Velvet Underground: un grup de música que sorgia d'un context artístic, amb la col·laboració d'Andy Warhol, com passaria anys més tard en les col·laboracions entre Sonic Youth, Mike Kelley i Paul McCarthy en performances en les quals es barreja sang i quetxup, escatologia amb sexe...

Inconformisme, rebel·lió, incorrecció o subversió formen part d'una actitud que recorre el treball de múltiples creadors. Una actitud que ha mostrat nombrosos punts de confluència entre l'escena artística i musical. "Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical" mostra amb documents, vídeos, peces musicals i gravacions alguns moments d'intensitat i de cerca d'un cert esperit rebel i inconformista que han travessat la música i l'art. La mostra traça una genealogia de treballs que tenen a veure amb intents d'incorrecció i de foment d'una certa rebel·lió. Una genealogia que clava les arrels en el dadà i traspassa la música a través del punk -a Catalunya, a través de l'actitud inconformista de Pau Riba- amb episodis en què participen artistes conceptuals com Dan Graham, Joseph Beuys o Yves Klein, i arriba als nostres dies en el trebal

"Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical" va més enllà d'intentar definir un lloc de confluència i col·laboració entre artistes i músics; els treballs de Kurt Schwitters, T. R. Uthco i Chip Lord, Guy Debord, Martin Kippenberger, Raymond Pettibon o Guy Richard-Smit, entre d'altres, evidencien sobretot una actitud.

David G. Torres
Comissari