Rutes a peu

Al castell de Burriac des de Cabrera de Mar

---

Comarca: Maresme

Punt d'inici: Punt d'inici: plaça del poble de Cabrera

Accés: Per la C-32 de Barcelona a Mataró i per la B-502 cap al centre de la població. Podeu apropar-vos-hi amb transport públic. Consulteu al telèfon 012

Longitud: 11 km

Desnivell: 400 m

Durada: 2h 45 min

Dificultat: mitja

---

El castell de Burriac, símbol del municipi de Cabrera, és l'objectiu d'aquest itinerari circular que transcorre també pels contraforts orientals del turó dels Oriols i corona l'estratègic cim del turó de l'Infern.

A més hi ha senyalitzada l'opció d'arribar fins el turó de Montcabrer, on podem gaudir d'una vista panoràmica de tota la costa del Maresme.

Des de la plaça del Poble prenem la pujada de les Monges, on agafem el camí d'Agell, direcció al cementiri de Cabrera. Abans d'arribar-hi, trenquem per un carreró al final del qual hi ha un corriol pel qual ens enfilem muntanya amunt.

En coronar el turó del cementiri, seguim per un camí que voreja la urbanització de Sant Joan de Munt. A la dreta ens queda el veïnat d'Agell i l'alberg de la Torre Ametller. Seguint el camí arribem una pista forestal que prové de la carretera d'Argentona i condueix cap al turó dels Oriols.

Voregem el cim de la pedrera de Can Serra en direcció nord-oest i seguim per un camí que passa per l'esquerra del turó dels Oriols (322 m) i ens condueix al coll de Codera, situat entre aquest cim i el de Burriac. En aquest punt connectem amb la pista que porta al coll de Burriac. La prenem fins al monòlit commemoratiu.

Per pujar al cim de Burriac tenim dues opcions: pujar pel camí rocós que neix en aquest punt o pujar per l'inclinada pista que es va habilitar el 1993 quan es feren les obres de reconstrucció del recinte fortificat i que es troba uns metres abans d'arribar al monolit (vegeu el destacat de l'itinerari 7 sobre la història del turó de Burriac).

El cim de Burriac (401 m) és un mirador espectacular. Pel cantó de llevant podem observar des del Montnegre fins a la muntanya de Montjuïc; al nord s'observa el Montseny i la Depressió Litoral.

El turó de Burriac i la seva història

Les restes de presència humana al turó de Burriac es remonten a l'època ibèrica, a partir del s. VI aC. Als vessants meridionals del turó es conserven importants les restes d'un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya, amb una extensió d'unes 20 ha. Sembla que la part més alta fou destruïda en construïr-se posteriorment el castell. Els historiadors creuen que aquest poblat correspon a l'antiga ciutat d'Ílduro, un important nucli que encunyà moneda ibèrica i que precedí la ciutat romana d'Iluro, l'actual Mataró.

Entre aquestes restes d'època ibèrica resten panys de la muralla, que en alguns indrets sobrepassaven els dos metres de gruix, així com restes d'habitatges i sitges. Sembla que el poblat visqué el moment més florent de la cultura ibèrica, entre els segles VI i IV aC, i la seva existència s'allargà fins al s. III aC.

Posteriorment, ja durant l'ocupació romana del nostre país, sembla que al cim del turó s'establí un petit fortí militar romà, com a punt de guaita per controlar la costa, la serralada i la riera d'Argentona, per on circulava la via Sèrgia. Aquesta via de comunicació unia les terres costaneres amb les de l'interior i era utilitzada pels romans per comerciar amb el vi, l'oli i els minerals i la fusta que s'extreien de la serralada.

La següent època on es té constància de l'ocupació del turó és al s. XI, quan la documentació parla del castell, aleshores conegut com a castell de Sant Vicenç, pertanyent als comtes de Barcelona. Del s. XII és la capella dedicada al mateix sant, de la qual resten ruïnes del s. XV, quan tingué lloc la reforma i ampliació més gran del recinte.

Del castell medieval, aixecat al cim del turó cònic, només es coneix la planta baixa. A la part superior, en el recinte sobirà, hi havia la capella, la sala d'armes i els habitatges i al seu costat s'aixeca la torre mestra; més avall, al recinte jussà, hi havia les sitges i restes d'altres dependències. Una bona part de les construccions conservades són dels ss. XII i XIII.

Abandonem aquest turó pel camí de l'Agulla, al vessant sud-oest, que rep aquest nom per la presència d'una singular formació rocosa coneguda com a pedra de l'Agulla.

Arribem al camí de la Font Picant de Cabrera, que puja de Can Segarra cap al poblat ibèric d'Iluro. Des de la font prenem una drecera que ens remonta de nou fins a la pista de Burriac.

Prenem la pista en direcció sud-oest, cap a Cabrils. A la nostra dreta queden els cingles del Rocar d'en Vivó. Arribem a una petita esplanada on hi ha la creu de l'Abeia, un monolit de pedra que sosté una creu de ferro (sobre l'origen d'aquesta creu s'explica una llegenda que podeu trobar a l'apartat "Llegendes i tradicions" d'aquesta mateixa guia, amb el títol de La creu del Bei).

Aquí neix una pista que enfila cap a la part alta del Rocar d'en Vivó i els turons de Cirers, però nosaltres agafem la que es dirigeix cap al sud-est, coneguda com el camí del Bei. En arribar al paratge de les Planes de Montcabrer trobem la pista que enllaça la Font Picant de Cabrera amb Cabrils. Si volem tornar al punt d'inici seguim a l'esquerra per aquesta pista fins el poble.

Si volem arribar fins el turó de Montcabrer creuem la pista i ens endinsem per la pineda seguint l'itinerari marcat. En arribar a una cruïlla, agafem el trencall que puja al turó de l'Infern (325 m). En aquest cim estratègic hi podem veure una antiga fita feta amb quatre pedres que assenyalen els punts cardinals i les restes de tres forques medievals utilitzades als ss. XIV i XV per penjar suposats criminals i malfactors. El turó fou habitat ja en època dels ibers.

Al final del camí arribem al cim del turó de Montcabrer, la muntanya emblemàtica de Cabrils, tant per la seva història com per la seva bellesa natural. És un mirador privilegiat de la comarca del Maresme per la seva proximitat al mar. La vista abasta Barcelona, el Montnegre i el Montseny. Al llarg de la història, ha anat canviant la seva fesomia, passant de ser una muntanya amb vinyes i sense vegetació forestal fins a convertir-se, en bona part, en parcel·les on la construcció cada vegada creix més.

Sortosament, bona part del turó i dels seus vessants estan protegits pel PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) i gestionat pel Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

La creu de Montcabrer

Al segle XVII ja hi ha documentada l'existència d'una creu al cim del turó de Montcabrer. El primer de maig de l'any 1707 una forta pluja va malmetre greument els conreus i els sembrats de tota aquesta zona. Com a signe de protecció contra les tempestes, les pedregades i les malediccions diabòliques, el 7 de juny del mateix any va ser col·locada, en aquest indret, una creu de fusta que contenia les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt.

Vint anys després, un llamp va fer malbé la creu i es va substituir per una de ferro. Les relíquies van ser retornades al seu lloc d'origen.

La creu fou retirada durant la Guerra Civil i un cop acabada el poble de Cabrils va plantar-ne una de nova que va ser substituïda per l'actual a mitjans dels anys vuitanta.

A pocs metres de la creu, prenent el corriolet que surt en direcció perpendicular al mar tot baixant enmig d'un rocar, trobem la cova de les Encantades o de les Bones Dones on segons la llegenda vivia una bruixa que afavoria els pobladors d'aquests verals.

Tornem pel mateix camí fins arribar a les Planes de Montcabrer i reprenem l'itinerari original que ens portarà al punt d'inici d'aquest itinerari.

Llocs d'interès

Castell de Burriac
Turó de l'Infern
Cova de les Encantades