El president de la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà, Àngel Simon; el president Fogué i l'alcalde Hereu, amb una foto de l'Eixample de Cerdà

Autor: Eva Guillamet

PRESIDÈNCIA

Presentació de l'Any Cerdà, coincidint amb el 150è aniversari de l'aprovació del Pla de l'Eixample de Barcelona

El president de la Diputació, Antoni Fogué i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, van presentar dilluns a l'Auditori de La Pedrera, el programa d'activitats que es realitzaran el 2009 amb motiu de l'Any Cerdà, que commemora el 150è aniversari de l'aprovació d'urbanització Pla Cerdà de l'Eixample de Barcelona.

En la presentació del programa, que inclourà debats, exposicions i activitats pedagògiques a més d'un acte solemne al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, Hereu i Fogué van estat acompanyats pel president de la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà, Àngel Simon, el secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel•lo, el primer tinent d'alcalde de Benestar i Cohesió Territorial, Carles Martí i el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.

Entre les activitats programades, hi haurà l'exposició La política pràctica. El pas d'Ildefons Cerdà per la Diputació de Barcelona (1871-1874), que es podrà veure entre els mesos de febrer i març de 2009 a la seu de la Diputació de Barcelona. La mostra abordarà la trajectòria i el pensament polític de Cerdà des del progressisme fins al federalisme. La seva intervenció durant el sexenni revolucionari i primera República espanyola, així com el seu pas com a president en funcions de la Diputació de Barcelona, serviran per il•lustrar l'acció de Cerdà com a científic social i teòric sobre l'ordenació del territori.

Amb el seu pla urbanístic per l'expansió de Barcelona, Cerdà va voler dissenyar una ciutat igualitària a partir d'una xarxa de carrers perpendiculars i travessers, tots ells uniformes, excepte dues vies esbiaixades superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran plaça, la de les Glòries Catalanes. També va preveure el repartiment uniforme de zones de serveis, com ara mercats, centres socials i esglésies, i uns grans parcs de districte. Per facilitar la visibilitat, les cantonades de les illes es tallaven els angles en forma de xamfrà.