• Inici
• Notí­cies
• Normativa
• Enllaços
• Descàrregues

• Flash Econòmic
• Divises
• Tipus d'interès
• Eines de suport
• Glossari
• Mapa web
• Nota legal

Comentaris econòmics i financers

21 de desembre de 2009.

Anàlisi de situació econòmica actual i perspectives 2010.

Des del punt de vista de l'economia global, els riscos principals en les perspectives internacionals de creixement econòmic per a 2010 són financers, i si s'acabessin materialitzant, les perspectives de moderada recuperació per a aquest any s'afeblirien notablement.

Així l'economia nord-americana i les principals economies de la zona euro estan sortint de la recessió amb creixements trimestrals positius en els últims dos trimestres, però segueixen destruint ocupació i no s'espera per l'any vinent, 2010, una millora substancial del mercat laboral en cap dels dos costat de l'atlàntic.

Al nostre país, la recuperació de l'economia està sent més lenta i les dades sobre PIB, publicades per l'INE el passat 18 de novembre, han confirmat un nou descens intertrimestral del 0,4%. Els analistes creuen que és molt probable que el retard de l'economia espanyola es mantingui durant tot el 2010. Així les previsions sobre el comportament del PIB no prediuen taxes de creixement anual positives fins al mes d'octubre de 2010 .

En l'economia espanyola aquests riscos estan acompanyats per una situació que es complica amb un nivell d'atur molt elevat, i un continu creixement del dèficit públic que pot generar problemes, si no es pot finançar o ha si s'ha de fer amb tipus d'interès elevats del deute públic emès. D'aquesta manera si això ocorres, la recuperació econòmica a Espanya encara es veuria més compromesa.

En aquest sentit tenim les recents cotitzacions del deute públic grec, que ens mostren com la protecció l'euro és efectiva només fins a cert punt, ja que a partit d'un nivell de qualificació i risc els inversors retiren massívament la confiança en el deute públic afectat i solament resten els especuladors arriscats i "navegants" dels mercats escombraria. En el cas espanyol els rendiments a pagar per les subscripcions de deute públic espanyol a cinc anys és ja més car que el que cal pagar pels del deute italià o la de qualsevol altre país de la zona euro amb l'excepció d'Irlanda i Grècia.

El nivell actual de la cotització del deute públic espanyol sembla indicar, hores d'ara, que els mercats podrien estar considerant un nivell d'incertesa important sobre les perspectives de creixement a mitjà termini de l'economia espanyola. En relació amb això i amb algunes de les mesures que vol implementar properament el govern, com ara la pujada d'impostos, cal recordar que perquè aquestes ajudin realment a contenir el dèficit es requereix que el nivell de frau fiscal no augmenti amb aquestes pujades i que no tinguin un efecte significatiu sobre el consum, que es pot veure afectat.

Pels analistes, el problema important en l'economia espanyola no és un possible retard d'uns trimestres a sortir de la recessió, sinó la possibilitat de no assolir un creixement sostenible a mitjà termini. Això requereix un canvi en l'estructura productiva que generi major valor afegit

Per a aquest canvi es necessita explotar de forma eficient els avantatges comparatius existents en l'economia espanyola i unes polítiques econòmiques i empresarials que busquin i desenvolupin projectes competitius i rendibles. Això últim requereix de 3 components importants i imprescindibles:que existeixin les infrastructures socioeconòmiques i físiques pertinents, que hi hagi disponibilitat de mà d'obra apropiada i que existeixi un accés al finançament dels projectes, d'altra banda molt difícil, hores d'ara, per les traves a concedir fiançament que estan posant els bancs, més preocupats en provisionar diners pels seus compromisos adquirits.

Pel que fa a la disponibilitat de mà d'obra adequadament formada per a les noves estructures productives, hi existeix una incertesa molt gran de que aquest requisit s'acompleixi amb suficiència entre la població actual i que pot suposar un entrebanc important per al desenvolupament econòmic futur, cosa que, alhora, demanda de noves i urgents mesures educatives i de promoció de la investigació.

En relació a la creació de les infrastructures socioeconòmiques es podia dir que, dins d'aquestes i des del punt de vista dels analistes, pel que fa a les infrastructures físiques necessàries, possiblement s'està procedint de forma encertada.

Quant a les infrastructures institucionals, el mercat de treball sembla apuntar que la creació neta de llocs de treball difícilment es produirà dins del 2010. Així, els analistes semblarien apuntar a una necessària reforma del mercat de treball de manera seriosa, consensuada i relativament ràpida. Respecte al mercat de treball i com a dada important, cal observar fets com, per exemple, que la deterioració del mercat laboral s'ha centrat, sempre parlant en termes generals, en la part sud del país, on la taxa d'atur en algunes províncies se situa prop del 30%. En canvi, en la part nord, les taxes d'atur se situen en nivells superiors però no distants del terme mitjà de la zona euro. Aquest fet crida a establir mesures per equilibrar la situació.

Per últim quant a la inflació, s'espera que arribarà a un nivell anual mitjà negatiu al voltant del 0,3% al 2009, i s'espera que la seva taxa anual segueixi el repunt començat en el mes de novembre i creixi lentament durant 2010, podent arribar, segons les previsions, a una taxa mitja anual del 1.7%.En conclusió, s'espera que l'economia espanyola tingui una recuperació més lenta que el conjunt de la zona euro, podent tornar a taxes anuals de creixement positives a la fi de 2010. Aquesta lleugera recuperació no serà per si sola garantia d'un creixement sostingut posterior i possiblement no serà suficient per a generar confiança en els mercats internacionals, sinó es tenen en compte tots els factors descrits anteriorment.

Comentaris anteriors